Arxiu d'autors Maestrat Viu

PerMaestrat Viu

L’estratègia del món rural, el punt d’interés en la 16a Trobada de la Diòcesi de Tortosa a Ares del Maestrat

Crònica de la XVI Trobada d’entitats i d’associacions culturals de l’antiga Diòcesi de Tortosa, celebrada a Ares del Maestrat el 30 de novembre de 2019.

La representació de més de quaranta entitats i associacions culturals de l’antiga Diòcesi de Tortosa s’ha aplegat avui (30 de novembre de 2019) en la Sala de Plens d’Ares del Maestrat. La localitat de 190 habitants ha acollit en la 16a edició de la Trobada d’entitats més de cinquanta participants de les Terres de l’Ebre, el Priorat, la Franja, el Maestrat i els Ports sota el títol “El despoblament de les zones rurals de l’antiga Diòcesi de Tortosa”. El tema, que requerix una resposta estratègica conjunta, ha trobat una acollida extraordinària entre el públic que organitza l’Institut Ramon Muntaner anualment, en aquesta ocasió de la mà amb la Coordinadora d’entitats del Maestrat i Maestrat Viu.

L’alcaldessa d’Ares del Maestrat, Ester Querol, després de les 9:30, ha donat la benvinguda als assistents i els ha desitjat una jornada profitosa. Casto Sorlí Moliner, en representació de totes les entitats del Maestrat, i també de l’entitat local Les 4 Denes, ha agraït totes les complicitats amb l’associacionisme i el suport econòmic de l’Institut Ramon Muntaner, sense el suport del qual s’hauria hagut de suspendre la trobada a falta de finançament. Josep Santesmases, vicepresident segon de l’Institut Ramon Muntaner, ha encoratjat en l’aprofundiment d’un problema greu que afecta el territori i ha exposat alguns dels projectes que des de l’entitat han posat en marxa per tal de posar-li aturador. I Ferran Bladé, director de Cultura dels Serveis Territorials de les Terres de l’Ebre, s’ha referit a tots els tipus de centralisme, fins i tot al de la localitat cap de comarca, i ha insistit que “no valen els projectes a curt termini”.

Vicent Querol, professor de sociologia de la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana i membre de l’Observatori per al Desenvolupament Sociocultural Rural de Castelló, plantejava la necessitat de passar “de la retòrica als canvis efectius de model” i s’hi referia a les possiblitats que ofereixen models com el de les Terres Altes d’Escòcia, on el despoblament s’ha vençut gràcies al dinamisme econòmic o social que ofereix una agècia que des de fa més de cinquanta anys treballa aspectes clau, com ara l’oferta de vivenda digna als jóvens. Per al cas del Maestrat i dels Ports, Querol ha descrit els tres tipus d’èxode rural que es detecten al llarg del segle xx, tot focalitzant sobre l’èxode juvenil actual, i s’ha referit al mal govern del territori com a causa principal a revertir perquè els jóvens puguen triar quedar-se o tornar, les institucions assumir la responsabilitat i la població prendre consciència que “la vida en l’àmbit rural no ha de comportar la pèrdua de drets bàsics de ciutadania”. El professor de Vilafanca ha plantejat tres fases per a la reversió, la primera, com a pla d’urgència, hauria d’oferir “transport públic sota demanda 24 hores, telecomunicacions ràpides i efectives, serveis bancaris bàsics i unes condicions especials en els borses de treball públic”. En la segona fase de reversió, Querol parlava de “dos marcs legislatius diferenciats per al territori que es basen en un mapa oficial del despoblament valencià”, amb la finalitat “d’avançar cap a l’equiparació”. I, finalment, la tercera fase coincidia amb un pla de rellançament i de compensació, amb plans específics per a municipis menors de 400 habitants, per a l’agricultura i la ramaderia de proximitat, i de diversificació del teixit rural. En conjunt, una aportació situada en el marc teòric perquè, tal com feia constar el professor de la Jaume I, “no tenim estudis ni dades que ens permeten fer una bona diagnosi”.

Josep Maria Piñol, tècnic de la Càtedra Universitat i Regió del Coneixement de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, ha definit rural referint-se a la vida al camp i a l’aprofitament dels recursos naturals, però ha insistit que ara s’entendria com una zona de baixa densitat poblacional. En focalitzar sobre el territori de les Terres de l’Ebre, Piñol ha constatat que el despoblament afecta “els pobles agraris envellits, allà on s’han produït retorns i urbanitzacions de població estrangera i en àmbits en procés de desindustrialització”. En una extensa enumeració de causes, l’estudiós de Riba-roja d’Ebre ha destacat que la situació és complexa, amb alguns nuclis en perill, però és reversible. Els exemples de Canadà i d’Escandinàvia li han permés fixar la premissa que “menys població no significa menys qualitat de vida”; de fet, segons indica Piñol, el tamany de les Terres de l’Ebre varia segons el nivell comparatiu que s’estableix però, en qualsevol cas, considera indispensable “el foment de d’aliances dins i fora dels municipis”, fins al punt de proposar regidories de relacions entre municipis (regidoria de relacions intermunicipals). I, a partir d’ací, ha advocat per l’autoestima i per defugir les actituds i accions localistes, que esdevenen un veritable problema que només es combat amb un relat postiu, que, tal com suggereix, hauria de començar per evitar el terme despoblament i prendre com a vàlid el de desenvolupament, tenint present que es tracta “d’una lluita transversal, amb polítiques de país i “locals””.

A partir de les 12 h, la presentació de les experiències dutes a terme o posades en marxa recentment per quatre entitats diferents del territori han centrat el bloc següent del programa. Andreu Ginés, primer, ha intervingut en nom de la Federació d’Instituts d’Estudis (FEDINES) del País Valencià per presentar l’exposició titulada “Patrimoni contra les cordes”, en la qual es constata com la majoria del patrimoni es troba en espais rurals, cosa que avui, amb el despoblament, queda desprotegit; de l’àrea del Maestrat, en perill, es detecten les sénies de les hortes i els masos. Victòria Alumni, a continuació, com a membre de la Comissió de Patrimoni de les Terres de l’Ebre, s’ha referit a les figures de protecció de l’administració catalana i valenciana, com són la Zona d’Interés Etnològic i el Parc Cultural respectivament, però ha insistit en la necessitat de conscienciació de la gent; a més, ha apuntat alguns dels dictàmens que han emés a petició, com ara el de la creu de terme de la Galera, el dels camins rals, el dels argilers de l’Aldea o el de les primeres arquitectures urbanes de Santa Bàrbara, una experiència que es pretenen trasplantar a l’àrea valenciana. Pau Fabregat Beltran, president de Maestrat Viu, ha presentat el document “Reinventant el Maestrat: propostes contra el despoblament”, un text que ha tingut una notable repercussió i que és una d’aquelles mesures que l’acadèmia reclama a la socitat civil per a conduir l’acció de la política; podeu llegir-lo ací. Durant la intervenció, Fabregat ha insistit en l’absència de planificació territorial i en la incoherència dels mapes administratius que se superposen (sanitat, educació, medi ambient, emergències, fons LEADER, residus), “en moltes ocasions criticats pels mateixos alcaldes” i que Maestrat Viu proposa superar amb una proposta de comarcalització; podeu llegir-la ací. El president del col·lectiu apostà per la desaparició de la Diputació de Castelló i argumentà que “les administracions tenen molta part de culpa en eixe desgovern o mala gestió cap al territori, i en concret, la Diputació, com a sinònim de males pràctiques i de desconeixement absolut cap a la realitat social del món rural”. A més, Maestrat Viu també aposta per la participació social en llistes obertes, tal com matisava el seu president per “fer prevaldre criteris com la competència i la vàlua de les persones i evitar la incapacitat política per intentar vertebrar el territori manifestada clarament per l’absència de líders polítics rurals aglutinats en partits polítics tradicionals”. La proposta del col·lectiu maestratenc incidia també en el reforçament de l’administració local per dotar-la de més pressupost, la qual cosa permetria oferir en millors condicions els serveis al veïnat i prestar més serveis a la ciutadania, com a condició imprescindible per començar a fixar població rural al municipi, siga població jove o immigrada, fins al punt que els municipis, apunta, podrin decidir l’acollida de refugiats. I, finalment, Íngrid Bertomeu i Maite Hernández, dues antropòlogues vinculades al Centre d’Estudis dels Ports i al Centre d’Estudis del Maestrat, han oferit una investigació metodològica en procés d’elaboració que permetrà conéixer el despoblament a través de la memòria oral des d’una visió diacrònica i amb dades quantitatives que permetrien una veritable comparació entre municipis i en diferents moments de la història recent.

Passada la una de migdia, totes les experiències i les ponències s’han posat a debat, i amb més de vint intervencions s’han perfilat matisos, s’ha rebutjat termes com repoblació, s’ha insistit en la continuïtat en la investigació i en el treball de base per afavorir el desbordament per la base que obligue als governs a fer allò que cal fer, s’ha destacat que les rebaixes fiscals si s’han d’aplicar com a mesura de discriminació positiva no poden suposar la pèrdua de drets de ciutadania, s’ha posat de relleu que la cooperació entre administracions és indispensable per superar una situació d’alta complexitat, s’ha recalcat la necessitat que les investigacions no acaben amb el límit administratiu català o valencià, i s’ha proposat continuar treballant amb els més jóvens per descobrir els motius pels quals val la pena treballar pel món rural, cosa que en l’àrea catalana ja es fa en el Fòrum del Talent i en el Fòrum del Pensament Crític, experiències a compartir en la valenciana. Un terratrèmol d’anàlisi i de propostes a punt per a fer-ne ús que s’han completat amb la presentació dels projectes de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i de l’Institut Ramon Muntaner, exposats per M. Carme Jiménez (directora de l’IRMU) i Josep Santesmases, dels quals el que més destaca és Pobles Abandonats. Una herència universal per al coneixement i desenvolupament del territori, que en el darrer semestre de 2019 podrà mostrar el web i treballarà per convertir-se en un projecte de referència europeu. En conjunt, com el patrimoni de la perdra en sec que es pretén salvaguardar, en la 16a Trobada d’entitats i associacions culturals de l’antiga Diòcesi de Tortosa s’han mantingut les relacions humanes d’un territori que vol cohesionar-se per poder oferir un futur que necessàriament passa per esforçar-se a construir l’estratègia.

PerMaestrat Viu

Empresaris, activistes culturals i polítics analitzaran el futur del Maestrat en la 3a Trobada d’entitats del Maestrat

La jornada de debat tindrà lloc el proper dissabte 21 de setembre pel matí al Saló d’Actes de la Fundació Caixa Benicarló i serà el preludi de la Trobada de danses del Maestrat que se celebrarà a partir de les 18.00 h pel centre històric de la ciutat

La Coordinadora d’entitats del Maestrat (la federació de les entitats culturals del Maestrat) ha previst per al proper dissabte pel matí un encontre entre empresaris, activistes culturals i polítics. L’acte tindrà lloc al Saló d’Actes de la Fundació Caixa Benicarló en un format de taula de debat que pretén analitzar el futur dels pobles del Maestrat des de l’òptica del sector cultural i empresarial.

La jornada començarà amb la inauguració de la 3a Trobada d’entitats del Maestrat per part de l’alcadessa de Benicarló, Xaro Miralles, i del vicepresident de la Coordinadora d’entitats del Maestrat i president de l’ACFA-Xert, Josep Meseguer-Carbó. A les 10.15 h arrancarà la primera taula de debat, “El futur dels pobles del Maestrat: cultura i comarca”, que moderarà el professor Jordi Marín Monfort, membre de la Coordinadora d’entitats del Maestrat i de l’associació Les 4 Denes d’Ares del Maestrat. Després d’un recés de vint minuts, a les 11:50 h s’iniciarà la segona taula de debat, “El futur dels pobles del Maestrat: economia i comarca”, que moderarà el tècnic de desenvolupament local Gustau Viol, tresorer de la Coordinadora i membre de l’Associació Tossal Gros de les Coves de Vinromà. En cadascuna de les taules de debat, el públic podrà participar en un torn de paraula obert.

Els agents culturals i els polítics: la gestió cultural necessària per al Maestrat

En la primera taula de debat, “El futur dels pobles del Maestrat: cultura i comarca”, intervindran Pau Fabregat Beltran (president de Maestrat Viu), Vicent Matamoros Sanz (director de la Revista Traiguera), Xavier Pallarés Badenes (Comissió Cultural de Persones Crítiques amb iniciativa d’Atzeneta del Maestrat) i José Manuel Segarra Doménech (president comarcal al Baix Maestrat de la Federació de societats musicals valencianes). Els representants dels diversos grups culturals donaran el peu als quatre representants polítics, cadascun dels quals d’una formació i d’una localitat diferent del Maestrat: Belén Bachero Traver (regidora a Vistabella del Maestrat i diputada a les Corts Valencianes, Compromís), Josep Barberà Sorlí (exregidor de Cultura de Benicarló, Esquerra Republicana del País Valencià), Mari Luz Monterde Puig (alcaldessa de Benassal, PP) i Ruth Sanz Monroig (diputada de Cultura de la Diputació de Castelló, PSPV-PSOE). A més, també es comptarà en la primera taula de debat amb directora del Parc cultural de la Valltorta-Gassulla, Pilar Vidal Monferrer, que analitzarà la gestió del sector cultural des de l’òptica de l’administració pública.

Els empresaris i els polítics convidats: les sinèrgies comarcals indispensables

En la segona taula de debat, “El futur dels pobles del Maestrat: economia i comarca”, intervindran Losar Bretó Monfort (administradora de COELBE S.L., empresa de construccions elèctriques, de Benicarló), Guillermo Edo Barreda (director gerent de la Cooperativa Agrícola Benihort, de Benicarló), Juan Francisco Fuentes Cuartiella (president de Turistrat, cooperativa de desenvolupament del turisme rural del Maestrat), Jorge Marín Monferrer (gerent del restaurant Ca Felipo, de Benafigos), Fèlix Segarra Beltran (gerent de Cuinatur, empresa de menjadors escolars sostenibles, d’Albocàsser), Àngel Tena Beltran (gerent del celler Vins l’Estanquer, de Canet lo Roig). Els sis empresaris precediran cinc representants polítics, cadascun dels quals d’una formació i d’una localitat diferent del Maestrat: Anna Fibla Pauner (regidora de Cultura i de Desenvolupament Local, Totes i Tots Som Vinaròs-Podem), Benjamín Martí Esbrí (regidor de l’Ajuntament de Benicarló, C’s), Evaristo Martí Vilaró (alcalde de Rossell i director adjunt de l’Agència Valenciana Antidespoblament, PSPV-PSOE), Ivan Sánchez Cifre (alcalde Sant Jordi i president de la Mancomunitat Taula del Sénia, PP), Àlex Vilanova Pla (regidor de desenvolupament rural de la Jana, Compromís). A més, en l’eix de la transversalitat, també intervindrà en la segona taula de debat el sociòleg de la Universitat Jaume I i membre del Fòrum Nova Ruralitat, Artur Aparici Castillo. En acabar la taula de debat, i després de la intervenció del públic, els participants de les taules de debat conclouran les seues intervencions i tot seguit es farà l’acte de clausura de l’acte.

3a Trobada de danses del Maestrat: per la vesprada a partir de les 18 h actuaran 425 músics i balladors de vint localitats pels carrers del centre de la ciutat

A partir de les 18.00 h, el Grup de danses La Sotà de Benicarló, entitat organitzadora de la Trobada de danses del Maestrat, ha previst l’inici del recorregut circular en el qual participaran 425 músics i balladors de vint localitats: Albocàsser, Alcalà de Xivert, Benicarló, Càlig, Canet lo Roig, Catí, Cervera, les Coves de Vinromà, la Jana, Peníscola, Rossell, Santa Magdalena de Polpís, la Torre d’en Doménec, Tírig, Traiguera, Vilanova d’Alcolea, Vilar de Canes, Vinaròs, Vistabella del Maestrat i Xert. En acabar la ballada conjunta del Ball del carrer del Carme, tots els balladors i músics seran convidats a un berenar conjunt. És la tercera edició de la trobada de danses en l’àmbit del Maestrat, i la de Benicarló consolida les edicions anterior: la de Xert (2017), que va comptar amb deu grups, i la de Càlig (2018), que va comptar amb quinze. L’objectiu, segons el president de la Coordinadora d’entitats del Maestrat, Casto Sorlí Moliner és “consolidar sinèrgies i esforços perquè la cohesió del Maestrat seguisca augmentant en benefici de la gent que vivim al territori”. 

Per saber-ne més, podeu llegir: http://www.coordinadoramaestrat.cat/iii-trobada-de-danses-del-maestrat-2019/

PerMaestrat Viu

425 músics i balladors es trobaran a Benicarló en la III Trobada de danses del Maestrat

La jornada, que se celebrarà el pròxim 21 de setembre, congregarà músics i dansaires de 20 municipis del Maestrat. De matí, se celebrarà la III Trobada d’Entitats del Maestrat, on es debatrà sobre la cultura i l’economia dels pobles del Maestrat.

La ciutat de Benicarló es convertirà en la capital dels balls populars, gràcies a la III Trobada de Danses del Maestrat que tindrà lloc el proper 21 de setembre de vesprada. La trobada comptarà amb la participació de 425 músics i balladors de 20 municipis. El regidor de Cultura, Pedro Manchón, acompanyat per la presidenta del Grup de Música i Danses La Sotà, Remedios Burriel, i pel president de la Coordinadora d’entitats del Maestrat, Casto Sorlí, ha presentat aquest matí la III Trobada de Danses del Maestrat. «Hi ha manifestacions culturals que ens apropen a les nostres arrels, i els balls populars són un bon exemple», ha subratllat Manchón.

En concret, els músics i balladors es concentraran a les 17.00 hores a la plaça de la Constitució, se’ls desplaçarà fins a la plaça de Sant Bartomeu on, a partir de les 18.00 hores, cada grup començarà a ballar la dansa més tradicional el seu municipi. «Cada grup comptarà amb 3 o 3 minuts i mig per executar el ball, i cal destacar que la música que acompanyarà els balls serà en directe», ha dit Burriel. Al finalitzar, està previst que tots els grups ballen a la plaça de Sant Bartomeu el tradicional ball del carrer del Carme de Benicarló.

Prèviament, de matí, també es durà a terme la III Trobada d’Entitats del Maestrat, un acte que porta per títol «El futur dels pobles del Maestrat: associacionisme, cultura, i progrés econòmic» i que comptarà amb dos taules de debat: «Cultura i Maestrat» i «Economia i Maestrat». Com ha declarat Sorlí, «l’objectiu d’aquesta trobada és posar en connexió els diferents agents del territori». La trobada comptarà amb representants tant de diversos àmbits com el cultural, l’econòmic i el polític, així com del sector primari, secundari i terciari.

Casto Sorlí Moliner, president de la Coordinadora d’entitats del Maetrat, a l’esquerra, amb el Grup de danses La Sotà, com a organitzadors de la 3a Trobada de danses del Maestrat, i el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Benicarló, Pedro Manchón, com a amfitrió institucional.
Cartell de la Trobada de danses del Maestrat, 2019
Recorregut de la 3a Trobada de danses del Maestrat, 2019
PerMaestrat Viu

Candidatures Premis Maestrat Viu

Oberta la convocatòria de candidatures als Premis Maestrat Viu 2018. Termini fins el 22 de febrer +info