L’estratègia del món rural, el punt d’interés en la 16a Trobada de la Diòcesi de Tortosa a Ares del Maestrat

PerMaestrat Viu

L’estratègia del món rural, el punt d’interés en la 16a Trobada de la Diòcesi de Tortosa a Ares del Maestrat

Crònica de la XVI Trobada d’entitats i d’associacions culturals de l’antiga Diòcesi de Tortosa, celebrada a Ares del Maestrat el 30 de novembre de 2019.

La representació de més de quaranta entitats i associacions culturals de l’antiga Diòcesi de Tortosa s’ha aplegat avui (30 de novembre de 2019) en la Sala de Plens d’Ares del Maestrat. La localitat de 190 habitants ha acollit en la 16a edició de la Trobada d’entitats més de cinquanta participants de les Terres de l’Ebre, el Priorat, la Franja, el Maestrat i els Ports sota el títol “El despoblament de les zones rurals de l’antiga Diòcesi de Tortosa”. El tema, que requerix una resposta estratègica conjunta, ha trobat una acollida extraordinària entre el públic que organitza l’Institut Ramon Muntaner anualment, en aquesta ocasió de la mà amb la Coordinadora d’entitats del Maestrat i Maestrat Viu.

L’alcaldessa d’Ares del Maestrat, Ester Querol, després de les 9:30, ha donat la benvinguda als assistents i els ha desitjat una jornada profitosa. Casto Sorlí Moliner, en representació de totes les entitats del Maestrat, i també de l’entitat local Les 4 Denes, ha agraït totes les complicitats amb l’associacionisme i el suport econòmic de l’Institut Ramon Muntaner, sense el suport del qual s’hauria hagut de suspendre la trobada a falta de finançament. Josep Santesmases, vicepresident segon de l’Institut Ramon Muntaner, ha encoratjat en l’aprofundiment d’un problema greu que afecta el territori i ha exposat alguns dels projectes que des de l’entitat han posat en marxa per tal de posar-li aturador. I Ferran Bladé, director de Cultura dels Serveis Territorials de les Terres de l’Ebre, s’ha referit a tots els tipus de centralisme, fins i tot al de la localitat cap de comarca, i ha insistit que “no valen els projectes a curt termini”.

Vicent Querol, professor de sociologia de la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana i membre de l’Observatori per al Desenvolupament Sociocultural Rural de Castelló, plantejava la necessitat de passar “de la retòrica als canvis efectius de model” i s’hi referia a les possiblitats que ofereixen models com el de les Terres Altes d’Escòcia, on el despoblament s’ha vençut gràcies al dinamisme econòmic o social que ofereix una agècia que des de fa més de cinquanta anys treballa aspectes clau, com ara l’oferta de vivenda digna als jóvens. Per al cas del Maestrat i dels Ports, Querol ha descrit els tres tipus d’èxode rural que es detecten al llarg del segle xx, tot focalitzant sobre l’èxode juvenil actual, i s’ha referit al mal govern del territori com a causa principal a revertir perquè els jóvens puguen triar quedar-se o tornar, les institucions assumir la responsabilitat i la població prendre consciència que “la vida en l’àmbit rural no ha de comportar la pèrdua de drets bàsics de ciutadania”. El professor de Vilafanca ha plantejat tres fases per a la reversió, la primera, com a pla d’urgència, hauria d’oferir “transport públic sota demanda 24 hores, telecomunicacions ràpides i efectives, serveis bancaris bàsics i unes condicions especials en els borses de treball públic”. En la segona fase de reversió, Querol parlava de “dos marcs legislatius diferenciats per al territori que es basen en un mapa oficial del despoblament valencià”, amb la finalitat “d’avançar cap a l’equiparació”. I, finalment, la tercera fase coincidia amb un pla de rellançament i de compensació, amb plans específics per a municipis menors de 400 habitants, per a l’agricultura i la ramaderia de proximitat, i de diversificació del teixit rural. En conjunt, una aportació situada en el marc teòric perquè, tal com feia constar el professor de la Jaume I, “no tenim estudis ni dades que ens permeten fer una bona diagnosi”.

Josep Maria Piñol, tècnic de la Càtedra Universitat i Regió del Coneixement de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, ha definit rural referint-se a la vida al camp i a l’aprofitament dels recursos naturals, però ha insistit que ara s’entendria com una zona de baixa densitat poblacional. En focalitzar sobre el territori de les Terres de l’Ebre, Piñol ha constatat que el despoblament afecta “els pobles agraris envellits, allà on s’han produït retorns i urbanitzacions de població estrangera i en àmbits en procés de desindustrialització”. En una extensa enumeració de causes, l’estudiós de Riba-roja d’Ebre ha destacat que la situació és complexa, amb alguns nuclis en perill, però és reversible. Els exemples de Canadà i d’Escandinàvia li han permés fixar la premissa que “menys població no significa menys qualitat de vida”; de fet, segons indica Piñol, el tamany de les Terres de l’Ebre varia segons el nivell comparatiu que s’estableix però, en qualsevol cas, considera indispensable “el foment de d’aliances dins i fora dels municipis”, fins al punt de proposar regidories de relacions entre municipis (regidoria de relacions intermunicipals). I, a partir d’ací, ha advocat per l’autoestima i per defugir les actituds i accions localistes, que esdevenen un veritable problema que només es combat amb un relat postiu, que, tal com suggereix, hauria de començar per evitar el terme despoblament i prendre com a vàlid el de desenvolupament, tenint present que es tracta “d’una lluita transversal, amb polítiques de país i “locals””.

A partir de les 12 h, la presentació de les experiències dutes a terme o posades en marxa recentment per quatre entitats diferents del territori han centrat el bloc següent del programa. Andreu Ginés, primer, ha intervingut en nom de la Federació d’Instituts d’Estudis (FEDINES) del País Valencià per presentar l’exposició titulada “Patrimoni contra les cordes”, en la qual es constata com la majoria del patrimoni es troba en espais rurals, cosa que avui, amb el despoblament, queda desprotegit; de l’àrea del Maestrat, en perill, es detecten les sénies de les hortes i els masos. Victòria Alumni, a continuació, com a membre de la Comissió de Patrimoni de les Terres de l’Ebre, s’ha referit a les figures de protecció de l’administració catalana i valenciana, com són la Zona d’Interés Etnològic i el Parc Cultural respectivament, però ha insistit en la necessitat de conscienciació de la gent; a més, ha apuntat alguns dels dictàmens que han emés a petició, com ara el de la creu de terme de la Galera, el dels camins rals, el dels argilers de l’Aldea o el de les primeres arquitectures urbanes de Santa Bàrbara, una experiència que es pretenen trasplantar a l’àrea valenciana. Pau Fabregat Beltran, president de Maestrat Viu, ha presentat el document “Reinventant el Maestrat: propostes contra el despoblament”, un text que ha tingut una notable repercussió i que és una d’aquelles mesures que l’acadèmia reclama a la socitat civil per a conduir l’acció de la política; podeu llegir-lo ací. Durant la intervenció, Fabregat ha insistit en l’absència de planificació territorial i en la incoherència dels mapes administratius que se superposen (sanitat, educació, medi ambient, emergències, fons LEADER, residus), “en moltes ocasions criticats pels mateixos alcaldes” i que Maestrat Viu proposa superar amb una proposta de comarcalització; podeu llegir-la ací. El president del col·lectiu apostà per la desaparició de la Diputació de Castelló i argumentà que “les administracions tenen molta part de culpa en eixe desgovern o mala gestió cap al territori, i en concret, la Diputació, com a sinònim de males pràctiques i de desconeixement absolut cap a la realitat social del món rural”. A més, Maestrat Viu també aposta per la participació social en llistes obertes, tal com matisava el seu president per “fer prevaldre criteris com la competència i la vàlua de les persones i evitar la incapacitat política per intentar vertebrar el territori manifestada clarament per l’absència de líders polítics rurals aglutinats en partits polítics tradicionals”. La proposta del col·lectiu maestratenc incidia també en el reforçament de l’administració local per dotar-la de més pressupost, la qual cosa permetria oferir en millors condicions els serveis al veïnat i prestar més serveis a la ciutadania, com a condició imprescindible per començar a fixar població rural al municipi, siga població jove o immigrada, fins al punt que els municipis, apunta, podrin decidir l’acollida de refugiats. I, finalment, Íngrid Bertomeu i Maite Hernández, dues antropòlogues vinculades al Centre d’Estudis dels Ports i al Centre d’Estudis del Maestrat, han oferit una investigació metodològica en procés d’elaboració que permetrà conéixer el despoblament a través de la memòria oral des d’una visió diacrònica i amb dades quantitatives que permetrien una veritable comparació entre municipis i en diferents moments de la història recent.

Passada la una de migdia, totes les experiències i les ponències s’han posat a debat, i amb més de vint intervencions s’han perfilat matisos, s’ha rebutjat termes com repoblació, s’ha insistit en la continuïtat en la investigació i en el treball de base per afavorir el desbordament per la base que obligue als governs a fer allò que cal fer, s’ha destacat que les rebaixes fiscals si s’han d’aplicar com a mesura de discriminació positiva no poden suposar la pèrdua de drets de ciutadania, s’ha posat de relleu que la cooperació entre administracions és indispensable per superar una situació d’alta complexitat, s’ha recalcat la necessitat que les investigacions no acaben amb el límit administratiu català o valencià, i s’ha proposat continuar treballant amb els més jóvens per descobrir els motius pels quals val la pena treballar pel món rural, cosa que en l’àrea catalana ja es fa en el Fòrum del Talent i en el Fòrum del Pensament Crític, experiències a compartir en la valenciana. Un terratrèmol d’anàlisi i de propostes a punt per a fer-ne ús que s’han completat amb la presentació dels projectes de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i de l’Institut Ramon Muntaner, exposats per M. Carme Jiménez (directora de l’IRMU) i Josep Santesmases, dels quals el que més destaca és Pobles Abandonats. Una herència universal per al coneixement i desenvolupament del territori, que en el darrer semestre de 2019 podrà mostrar el web i treballarà per convertir-se en un projecte de referència europeu. En conjunt, com el patrimoni de la perdra en sec que es pretén salvaguardar, en la 16a Trobada d’entitats i associacions culturals de l’antiga Diòcesi de Tortosa s’han mantingut les relacions humanes d’un territori que vol cohesionar-se per poder oferir un futur que necessàriament passa per esforçar-se a construir l’estratègia.

Quant a l'autor

Maestrat Viu author

Deixeu una resposta